Avui, després d'una pausa per vacances, parlaré sobre una de les meves flors preferides, per la seva senzillesa però bellesa impressionant: les margarides (bellis perennis).
El seu nom prové del llatí "margarita" i alhora del grec "margarites" que significa perla, degut al seu color. A l'època medieval, la margarida era coneguda com a "ull del sol" ja que s'obre al sortir el sol i es tanca quan el sol se'n va. A l'antiga Roma, els metges empapaven una vena amb suc de margarida i l'aplicaven sobre ferides de fletxa i espasa, ja que aquesta flor té propietats astringents. Creences popular també creien que la flor servia com a remei contra les úlceres i la bogeria.
Hi ha moltes llegendes sobre les margarides. Una llegenda cristiana associa la margarida amb Maria Magdalena, i conta que les llàgrimes que ella vesava, esdevenien margarides bon punt tocaven a terra. En el folklore anglès es suposa que la flor atura la creixença: narra la llegenda que la fada Milkah alimentava el fill adoptiu d'un rei amb menjars a base de margarita per tal que el menut no arribés mai a l'edat adulta i conservés la innocència de nen. En una altra llegenda, vinguda d'Irlanda, es diu que les ànimes dels nens que estan al cel, escampen les margarides que omplen els prats.
Per últim, la margarida també és coneguda com "oracle dels enamorats", que la desfullen tot dient: m'estima, no m'estima, m'estima....
El significat: Moltes d'aquestes llegendes associen la margarida a nens, a la innocència, per aquest motiu, el significat d'aquesta flor serà aquest, innocència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada